En un context de crisi climàtica, pèrdua de biodiversitat i dependència creixent d’un sistema agroalimentari industrialitzat, hi ha iniciatives que aposten per mirar enrere per construir futur. El Col·lectiu Eixarcolant, nascut a Catalunya, s’ha convertit en un referent a l’hora de recuperar el coneixement etnobotànic, impulsar pràctiques agroecològiques i, sobretot, recuperar, conservar i reintroduir en l’alimentació espècies silvestres comestibles que han estat oblidades o marginades pel model agrícola dominant.
Aquestes espècies, que creixen espontàniament als marges, als camps abandonats o als camins rurals, formen part d’un patrimoni vegetal, cultural i gastronòmic que Eixarcolant reivindica com a clau per repensar la relació entre agricultura, territori i alimentació. Però més enllà de la recol·lecció i difusió d’aquestes plantes, el col·lectiu desenvolupa una tasca fonamental: la recuperació de llavors, una feina minuciosa i vital per preservar la diversitat genètica i garantir que aquestes espècies no només sobrevisquin, sinó que puguin ser sembrades, cultivades i consumides de nou.
En aquesta entrevista volem aprofundir en aquesta dimensió sovint invisible però essencial del seu projecte: el treball amb la llavor. Què significa recuperar llavors d’espècies silvestres? Quins reptes implica? Quin valor tenen per a la nostra alimentació i sobirania futura? I quin paper pot tenir la ciutadania en tot aquest procés?
Parlem amb Eixarcolant per entendre com, des d’un petit gest com recollir una llavor, es pot sembrar un canvi de model.
Con Adrianna Quena, Divulgadora del col·lectiu Eixarcolant
Realizado por Aina Barbany @ainabarbany
