Archivos: Episodio

Onda ODS dedica este episodio al “Climatón Sevilla”, una jornada que llega al Parque del Alamillo con un objetivo claro: concienciar sobre la gestión y el tratamiento de residuos, poniendo especial atención en los envases de un solo uso, como vasos, platos o envoltorios de alimentos. La iniciativa, impulsada por la asociación Climatón Laboratorio Climático, forma parte de su compromiso por construir una Sevilla más sostenible y resiliente frente al cambio climático. Este evento busca fomentar soluciones reales, sostenibles y económicamente viables para reducir al máximo los residuos generados en el parque, combinando la creatividad ciudadana con la acción ambiental. Como explica Ana Moreno, co-CEO de la asociación, será “una jornada llena de ideas, de acción y, sobre todo, de mucha comunidad”, en la que Sevilla se convierte, por un día, en un laboratorio vivo de innovación y conciencia ecológica.

No novo episodio falamos dun dos grandes dramas deste 2025: os incendios forestais. Os satélites do programa Copernicus confirman que en Galicia arderon preto de 145.000 hectáreas, e só catro grandes lumes en Ourense concentraron a maior parte da traxedia. No conxunto de España, o balance é histórico: máis de 350.000 hectáreas calcinadas, coma se toda Mallorca desaparecese baixo as chamas. Pero máis alá das cifras, o episodio convida a reflexionar sobre o triplo custo do lume.A nivel ambiental, o impacto é devastador: perden­se hábitats, especies e solo fértil, e os incendios —queiman o que debería salvarnos— converten o bosque nun foco de emisións de CO₂.No plano económico, a factura é descomunal: máis de 5.000 millóns de euros en extinción, sen contar os efectos sobre o turismo, a gandeiría ou o valor das vivendas. E no social, o drama humano: catro vítimas mortais, decenas de feridos e máis de 30.000 persoas evacuadas. Son fogares, granxas e vidas que se esfuman. O episodio tamén aborda unha idea clave: previr é moito máis barato ca apagar. Mentres a extinción custa uns 15.000 euros por hectárea, a prevención —limpeza, rozas, pastoreo, xestión forestal— supón entre 120 e 500 euros. A diferenza fala por si soa. A mensaxe final é clara: un monte coidado e habitado é o mellor devorador de lume. Revitalizar o rural, apoiar o pastoreo e xestionar o territorio todo o ano é investir na vida, non no gasto. O episodio péchase cun recordo musical: Joan Manuel Serrat e aquela vella canción dos anos 90 contra os incendios, que segue a soar tan necesaria como entón. Porque, como lembran as súas palabras, “esta obra de séculos é para os teus fillos, e téñena que herdar.”  

Els cavallets de mar són peixos que habiten a les aigües tropicals, temperades i poc profundes. Uns éssers molt especials, que malauradament es troben en perill d’extinció. Els alts nivells de contaminació marítima i la captura massiva són alguns dels factors que han derivat a l’amenaça d’aquesta espècie. I és que es calcula que se’n pesquen uns 25 milions a l’any. En moltes ocasions, per utilitzar-los com a decoració en aquaris o en la medicina oriental. És per aquest motiu que neixen iniciatives com la de “Cavallets de l’Estartit”, un projecte que pretén connectar ciència ciutadana, immersió recreativa i pesca sostenible amb l’objectiu d’estudiar i preservar aquesta espècie protegida, així com les agulles de mar. Una iniciativa que parteix de l’experiència del Projecte Sèpia, que promou la reproducció de les sípies a l’Estartit a través de sepieres artificials, entorns que també acullen cavallets i agulles. L’objectiu principal de “Cavallets de l’Estartit” és establir les bases d’un punt de busseig responsable i col·laboratiu, on els submarinistes puguin gaudir de l’entorn, però que a més a més recullin dades sobre les poblacions d’aquestes espècies. Una manera de fomentar la ciència ciutadana aplicada al busseig que permetrà monitorar l’estat de les espècies a llarg termini i d’aquesta manera contribuir a la seva protecció real. El projecte ha comptat amb una fase pilot que s’ha realitzat aquest darrere any en la qual s’han dut a terme 25 immersions per testar i millorar la metodologia de recollida de dades. Una prova que ha culminat amb uns resultats força positius: s’han detectat dues espècies de cavallets de mar i dues d’agulles de mar. En aquest episodi d’Ona ODS, parlem amb Boris Weitzmann, biòleg, bussejador i divulgador del mar que participa a “Cavallets de l’Estartit”, per tal que ens expliqui més detalls sobre aquest projecte innovador tan important per la preservació de dues espècies com son els cavallets i les agulles de mar. Con Boris Weitzmann, biòleg, bussejador i divulgador del mar Realizado por Aina Barbany @ainabarbany

En un context de crisi climàtica, pèrdua de biodiversitat i dependència creixent d’un sistema agroalimentari industrialitzat, hi ha iniciatives que aposten per mirar enrere per construir futur. El Col·lectiu Eixarcolant, nascut a Catalunya, s’ha convertit en un referent a l’hora de recuperar el coneixement etnobotànic, impulsar pràctiques agroecològiques i, sobretot, recuperar, conservar i reintroduir en l’alimentació espècies silvestres comestibles que han estat oblidades o marginades pel model agrícola dominant. Aquestes espècies, que creixen espontàniament als marges, als camps abandonats o als camins rurals, formen part d’un patrimoni vegetal, cultural i gastronòmic que Eixarcolant reivindica com a clau per repensar la relació entre agricultura, territori i alimentació. Però més enllà de la recol·lecció i difusió d’aquestes plantes, el col·lectiu desenvolupa una tasca fonamental: la recuperació de llavors, una feina minuciosa i vital per preservar la diversitat genètica i garantir que aquestes espècies no només sobrevisquin, sinó que puguin ser sembrades, cultivades i consumides de nou. En aquesta entrevista volem aprofundir en aquesta dimensió sovint invisible però essencial del seu projecte: el treball amb la llavor. Què significa recuperar llavors d’espècies silvestres? Quins reptes implica? Quin valor tenen per a la nostra alimentació i sobirania futura? I quin paper pot tenir la ciutadania en tot aquest procés? Parlem amb Eixarcolant per entendre com, des d’un petit gest com recollir una llavor, es pot sembrar un canvi de model. Con Adrianna Quena, Divulgadora del col·lectiu Eixarcolant Realizado por Aina Barbany @ainabarbany

As Sociedades de Beneficio e Interese Común (SBIC) integran o beneficio económico co compromiso social e ambiental, converténdose en aliadas clave para cumprir os ODS da Axenda 2030. Recoñecidas pola Lei 18/2022, representan unha nova maneira de entender a empresa: máis ética, transparente e sostible. Apostan por unha gobernanza que equilibra os intereses financeiros cos da sociedade e o medio ambiente, facendo das empresas auténticos motores de cambio e progreso colectivo.

  Onda ODS viaja a Jerez de la Frontera en Cádiz, para cubrir la jornada ‘EnREDando al Planeta’, un evento que pone a los jóvenes al frente de la lucha por la sostenibilidad medioambiental y hacernos reflexionar sobre el cuidado del planeta y su futuro.

El segell Triplus neix amb l’objectiu de respondre a una necessitat cada vegada més urgent: que els consumidors puguin conèixer, de forma clara i rigorosa, fins a quin punt un producte alimentari és realment sostenible en tota la seva dimensió —social, ambiental i econòmica. Aquesta iniciativa està impulsada per tres cooperatives catalanes: el Col·lectiu Eixarcolant (de Jorba), la cooperativa Tres Cadires (Arbeca) i l’Economat Social de Barcelona. El segell classifica cada producte segons tres categories: social, ambiental i econòmica. Cada categoria té tres cercles que poden estar pintats de negre; si no hi ha cap cercle, és que el producte no compleix cap criteri en aquell àmbit (“no gens sostenible”), un cercle indica assolit un nivell “regular”, dos “bo”, i els tres “excel·lent”. Però no només és una etiqueta visual. Triplus s’acompanya d’una aplicació mòbil (iOS i Android) que permet accedir a gairebé un centenar d’indicadors que els productors han de completar: condicions laborals, perspectiva de gènere, proximitat, residus, gestió de recursos, model productiu, preu just, generació d’ocupació… De moment s’ha testat en prop de 20 projectes pilots, com la cervesa Lo Vilot. Tres Cadires, cooperativa amb seu a Arbeca, es caracteritza per elaborar licors i vermuts artesans amb matèries primeres de proximitat, ecològiques i de recol·lecció pròpia, i per impulsar l’agroecologia, l’economia social i solidària i el desenvolupament local. Comparteixen el seu obrador amb altres projectes agroecològics, participen en xarxes de dinamització rural i transformació territorial. Amb Triplus, Tres Cadires participa en una aposta que vol més que reconeixement: busca generar un canvi estructural perquè les eleccions de compra —tant del consumidor com del productor— s’orientin cap a criteris reals de sostenibilitat, no només retòrics. En aquest context, l’entrevista que presentarem analitzarà com es va gestar aquesta iniciativa, què implica adoptar el segell, quins reptes organitzatius i tècnics comporta, i quin impacte pot tenir per al territori, la gent que produeix i la gent que consumeix. Con Quim Pérez de la cooperativa Tres Cadires i Eva Navarrete d’Eixarcolant Realizado por Aina Barbany @ainabarbany