Per dialogar, pregunteu primer; després..., escolteu

Antonio Machado

1. BIOPOLÍGONS: un model industrial que contribueix a la sostenibilitat del sector primari i a la diversificació econòmica (Alguaire, Lleida)

La Jornada Biopolígons ha presentat el foment de les bioindústries, com a línia de treball prioritària de l’Agenda Compartida ‘’Lleida, Terra d’Oportunitats’’, i una taula rodona al voltant dels biopolígons. A més, el projecte MainstreamBIO ha presentat oportunitats de treball relacionades amb els biopolígons i exemples d’èxit d’aquestes estructures a Europa. Experts i expertes han debatut sobre el paper del biogàs en el desenvolupament d’aquests biopolígons.

La taula rodona ha estat moderada per Teresa Botargues, de l’Oficina Tècnica de Transformació, qui ens ha explicat també com Lleida, Terra d’Oportunitats està liderant la transició cap a un model més sostenible i competitiu, els seus principals projectes i les perspectives futures per a la regió.

El debat ha comptat amb la presència de diferents ponents

Víctor Falguera, coordinador del BIOHUB CAT

Flore Víctor, responsable d’Innovarum

Xavier Gómez, director de l’aeroport de Lleida-Alguaire

Miquel Serra, vicepresident d’Alcarràs Bioproductors

Míriam Díaz de los Bernardos, directora de la xarxa H2CAT i de la Unitat Tecnològica Química d’EURECAT

PARA PROFUNDIZAR

2. "Delta: emergència, economia i sostenibilitat" i "Governança i sostenibilitat des dels municipis del Delta" (Camarles, Tarragona)

El Delta de l’Ebre és un dels espais naturals més emblemàtics i vulnerables de Catalunya. Amb una riquesa ambiental excepcional i un fort arrelament social, econòmic i cultural, aquest territori es troba avui en una situació crítica a causa dels efectes creixents del canvi climàtic: la regressió del litoral, la pujada del nivell del mar i la pèrdua de biodiversitat amenacen la seva supervivència tal com la coneixem. A aquests reptes s’hi afegeixen la necessitat d’un desenvolupament econòmic sostenible, l’adaptació dels sectors productius tradicionals —com el cultiu de l’arròs o l’aqüicultura— i una governança local coordinada i eficaç.

Per apropar els joves a la situació actual, s’ha organitzat una jornada de col·loquis adreçada a l’alumnat de l’Institut de Camarles, Lleida, per fomentar una reflexió activa sobre el futur del Delta de l’Ebre i el paper que pot exercir la seva generació en la transformació i preservació d’aquest espai únic.

La jornada s’ha dividit en dues taules rodones que aborden, des de perspectives complementàries, els principals reptes del territori. En el primer col·loqui s’ha tractat l’emergència climàtica i la regressió del Delta (impactes i possibles solucions), el cultiu de l’arròs i l’aqüicultura com a motor econòmic de la zona, i l’ecoturisme i la sostenibilitat, i s’ha comptat amb la presència de tres experts:

Teresa Solsona, presidenta de la Taula de Consens del Delta

Javier Casanova, president de la Comunitat de Regants de l’Esquerra

Gerard Bonet, gerent de FEPROMODEL

En el segon col·loqui s’ha posat el focus en l’emergència climàtica i l’actuació local dels ajuntaments del Delta, així com en el desenvolupament sostenible i els reptes compartits. En aquesta segona taula rodona hi han participat tres regidors diferents:

Lola Casanova, regidora de l’Ajuntament de Deltebre

Josep Subirats, regidor de Sant Jaume d’Enveja

Sergi Curto, regidor de Camarles

3. Cardedeu en transició: reptes d’un municipi que creix (Cardedeu, Barcelona)

El diumenge 19 de maig, en el marc de la Fira de Sant Isidre de Cardedeu, va tenir lloc el col·loqui “Cardedeu en transició: reptes d’un municipi en creixement”, un espai de reflexió on es va abordar la situació actual del municipi. En un context de transformació, Cardedeu està vivint un canvi d’escala: a poc a poc, està deixant de ser un poble per convertir-se en el que podríem considerar una petita ciutat.

Durant el debat, es va analitzar la situació des de diferents perspectives. D’una banda, es va parlar sobre el territori i la seva planificació, amb especial atenció al paisatge agroforestal del Vallès Oriental, la pressió urbanística i els riscos de fragmentació dels espais naturals i agraris; d’altra banda, es va posar el focus en l’economia i la qualitat de vida, sobre si més ciutat significa més benestar o només més creixement, i com es garanteixen els drets socials i els espais de comunitat; finalment, també es va parlar sobre el model agroalimentari i productiu, des de la sobirania alimentària i l’agroecologia com una oportunitat per repensar el desenvolupament local.

Per tractar totes les temàtiques, la taula rodona va comptar amb tres ponents experts en la matèria:

Maties Serracant, geògraf i expert en planificació estratègica urbana i territorial, va oferir una mirada crítica sobre el model urbanístic i el paper del territori en els processos de transició.

Neus Casajuana, membre de Revo – Prosperitat Sostenible i de l’Aliança Wellbeing Economy Iberia, va parlar sobre el benestar col·lectiu, la necessitat d’un canvi de model econòmic i com créixer sense perdre l’escala humana.

Vicenç Planas, tècnic en Desenvolupament Local i Dinamització Agroecològica a Palou, ens va convidar a repensar el valor del sòl agrícola, el relleu generacional i les oportunitats que ofereix una economia arrelada a la terra.

PARA PROFUNDIZAR

4. “Comerse el pueblo para mejorar el planeta?”(Sant Feliu de Codines, Barcelona)

El divendres 26 de setembre, en el marc de la Fira de la Carbassa de Sant Feliu de Codines, va tenir lloc el col·loqui “Menjar-se el poble per millorar el planeta?”, una taula rodona en què s’ha posat el focus en els reptes de l’agricultura i el consum de quilòmetre zero al municipi. Quins productes tenen, si la cistella de la compra és clau per tenir un poble i un món més just i sostenible, i com el canvi climàtic ha condicionat els agricultors locals i els obliga a replantejar els seus cultius, són algunes de les qüestions sobre les quals s’ha reflexionat al llarg de la trobada. Una trobada que, a més, ha finalitzat amb una degustació de xocolata per a tots els assistents.

Per poder tractar la temàtica amb la màxima rigorositat, el col·loqui ha comptat amb la presència de diferents experts:

Ramon Serra, l’últim agricultor de Sant Feliu de Codines que es dedica al cultiu d’oliveres al municipi. En els darrers anys, Espanya ha experimentat una davallada de les pluges que ha provocat una gran sequera. Amb la manca d’aigua, els conreus d’olivera s’han vist afectats, fet que ha causat una disminució en la producció d’oli. Serra ens explica com han viscut els agricultors aquests moments tan crítics, en quin estat es troba actualment la situació i també ens ha apropat a la varietat autòctona d’oliveres del Vallès Oriental, la vera.

Sete Rivera i Sergi Ezquerra, tots dos membres de Brot Agrològic, una cooperativa de treball que pretén promoure i facilitar el consum de productes produïts i elaborats sota criteris agroecològics. A partir del conreu de fruites, verdures i hortalisses a Granera (el Moianès) i a Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), aconsegueixen proveir directament les consumidores locals setmanalment. Els dos membres ens han explicat amb detall com treballa la cooperativa.

Anna Bardolet, la responsable tècnica de LaCoordi, una agrupació que pretén fomentar l’articulació del Comerç Just i les Finances Ètiques a Catalunya, en el marc de l’Economia Solidària, per continuar denunciant les injustícies i les vulneracions dels drets humans presents en les cadenes de subministrament i en les relacions comercials entre el Nord i el Sud. Bardolet ha explicat els orígens d’aquest comerç just.

5. Igualtat i Sostenibilitat - Ecofeminisme per a un món habitable (Casares, Màlaga)

El dimecres 8 d’octubre de 2025, EMA-RTV i Ràdio Casares, en col·laboració amb l’Ajuntament de Casares, van celebrar una xerrada participativa sota el títol “Igualtat i Sostenibilitat – Ecofeminisme per a un món habitable”, en el marc del projecte ONDA ODS.

La trobada va tenir lloc al Centre Cultural Blas Infante, ubicat al Recinte del Castell, i va comptar amb la participació de representants institucionals, entitats socials i ciutadania compromesa amb la construcció d’un futur més just i sostenible.

L’obertura del col·loqui va anar a càrrec de l’alcalde de l’Excm. Ajuntament de Casares, el Sr. Juan Luis Villalón, qui va destacar la importància de generar espais de reflexió col·lectiva al voltant de la igualtat de gènere i la sostenibilitat ambiental com a pilars d’un desenvolupament equilibrat i habitable.

Durant la jornada, les ponents van compartir experiències, coneixements i bones pràctiques sobre ecofeminisme, abordant la connexió entre la justícia social, l’equitat de gènere i la cura de l’entorn natural.

Van participar en aquesta taula rodona:

• María Aranda Martín, experta en Gerontologia a l’Àrea d’Acció Social i vicepresidenta de l’Associació Muntanya i Desenvolupament Serrania de Ronda (URPF)
• María del Rocío Vallejo Melgar, tècnica d’Intervenció Social en Àrees d’Atenció Social i Gènere i Feminisme Rural de l’URPF
• María Valadez, directora del Centre Terapèutic Botika
• Paqui Ruiz, presidenta de l’Associació de Dones Grecina de Villarraguz
• Rosario Loring, coordinadora d’Ecologistes en Acció Serra de la Utrera

6. El pla integral del Districte 5 de Huelva - Bones pràctiques de governança del territori davant dels reptes del desenvolupament sostenible (Barriada La Hispanidad, Huelva)

El dijous 12 de juny, EMA-RTV, Hispanidad Ràdio i la Fundació Valdocco van celebrar una enriquidora xerrada participativa sota el títol ‘Bones Pràctiques de Governança del Territori davant dels Reptes del Desenvolupament Sostenible’.

L’esdeveniment va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Fundació Valdocco i també va ser retransmès en directe a través del canal de YouTube @ONDAODS.

Durant la jornada es van abordar les estratègies desenvolupades en el Pla Integral del Districte 5 de Huelva, destacant-ne el valor com a model d’actuació local en matèria de sostenibilitat, inclusió i participació ciutadana. La xerrada va oferir un espai de reflexió col·lectiva en què professionals, entitats socials i ciutadania van poder compartir experiències i propostes al voltant de la governança territorial amb perspectiva de desenvolupament sostenible.

Van participar en aquesta taula rodona:

Blanca Miedes Ugarte, Doctora en Economia Aplicada i Directora del Centre de Recerca en Pensament Contemporani i Innovació per al Desenvolupament Social (COIDESO) de la Universitat de Huelva.

Óscar Toro Peña, Consultor en Comunicació per al Canvi Social, periodista, president d’INvisible.

Manuela García Fernández, tècnica a la Fundació Valdocco i coordinadora fins al 2022 de l’Oficina Tècnica del Pla Integral del Districte 5 de Huelva.

7. Salines de Chiclana: Bones Pràctiques en la Restauració i el Desenvolupament Sostenible del Patrimoni Natural (Chiclana de la Frontera, Cadis)

El divendres 26 de setembre de 2025, EMA-RTV, Ràdio Chiclana i l’Ajuntament de Chiclana van celebrar una enriquidora xerrada participativa sota el títol “Salines de Chiclana: Bones Pràctiques en la Restauració i el Desenvolupament Sostenible del Patrimoni Natural”.

L’esdeveniment va tenir lloc al Centre d’Interpretació del Vivo i la Sal.

Durant la jornada es van abordar temàtiques com les riqueses mediambientals, socials, culturals i econòmiques que ofereixen les salines gaditanes, així com els reptes per mantenir aquest patrimoni natural únic.

La xerrada va oferir un espai de reflexió col·lectiva en què professionals, entitats socials i ciutadania van poder compartir experiències i propostes al voltant del medi ambient i dels recursos naturals d’aquest entorn.

Van participar en aquesta taula rodona:

Juan Martín Bermúdez, president de l’ONG SALARTE
Carmen Paloma Bordons Cubeiro, directora conservadora del Parc Natural Badia de Cadis
Paco Flor, gerent del Centre de Recursos Ambientals Salines de Chiclana
Àngeles Chozas Rendón, directora comercial de la salina de Santa Teresa

8. Gelves i el Guadalquivir: cap a entorns urbans sensibles a l’aigua (Gelves, Sevilla)

El divendres 19 de setembre de 2025, EMA-RTV, Ahora Radio i l’Ajuntament de Gelves (Sevilla) van celebrar una enriquidora xerrada participativa sota el títol “Gelves i el Guadalquivir: cap a entorns urbans sensibles a l’aigua”.

L’esdeveniment va tenir lloc a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Gelves.

Durant la jornada es van abordar temàtiques com els problemes derivats de la contaminació del riu, la riquesa mediambiental i natural que ofereix l’entorn fluvial del Guadalquivir, així com els reptes per mantenir aquest patrimoni natural. La xerrada va oferir un espai de reflexió col·lectiva en què professionals, entitats socials i ciutadania van poder compartir experiències i propostes al voltant del medi ambient i dels recursos hídrics d’aquest territori.

Van participar en aquesta taula rodona:

Jesús Manuel Castillo Segura, catedràtic de la Universitat de Sevilla en Ecologia.
Genaro Álvarez García, president de la Societat Espeleològica GEOS de Sevilla.
Francisco Rodríguez Roldán, oficial de la marina mercant i instructor a Suravante Navegació i Ensenyament.

9. Turisme sostenible i riquesa de la comarca (Corcubión, A Coruña)

La temàtica central del col·loqui va girar al voltant de la importància del turisme a la Comarca da Costa da Morte i totes les seves implicacions en tots els aspectes, tant econòmics com socials.

Es va parlar d’infraestructures, organització del territori, planificació, arquitectura, necessitat de comptar amb la població local i de planificar les polítiques turístiques a nivell global. També de la necessitat de tenir en compte la tipologia del territori i les seves possibilitats però també les necessitats d’aquest territori i la seva realitat social i cultural. Dels nous tipus de turisme i del turisme de qualitat que volem.

Per desenvolupar el col·loqui, moderat per Toño Casais, director de Ràdio Neria i amb la participació d’Ubaldo Cerqueiro, director del diari digital “Que Pasa na Costa”, es va comptar amb tres experts de reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic.

*Iria Caamaño Franco, professora del Departament de Sociologia a la Facultat de Turisme de la Universitat de la Corunya, on imparteix docència en Grau i Màster. Doctora en Direcció i Planificació del Turisme per la Universitat de la Corunya.

Des de l’any 2018, és Directora de ROTUR. Revista de Lleure i Turisme i del Curs d’Estiu de Turisme de la UDC. Forma part del Grup d’Estudis Territorials de la UDC.

*La professora d’Anàlisi Geogràfica Regional del Departament de Geografia de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Lucrezia Lopez, és, des de fa uns mesos, la nova directora del Centre d’Estudis i Investigacions Turístiques de la USC.

*Juan Creus Andrade és Doctor Arquitecte. Professor titular del Departament de Projectes Arquitectònics, Urbanisme i Composició de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat de la Corunya i coordinador del Grup de Recerca Galícia Ciutat i Territori. Juan Creus és, també, un dels membres de la Secció d’Arquitectura del Consell de la Cultura Gallega des de gener de 2007.

PARA PROFUNDIZAR

10. Infància, justícia i compromís, futur sostenible, reptes a Gran Canària (Las Palmas de Gran Canaria)

La trobada va ser organitzada per la Xarxa de Mitjans Comunitaris (ReMC), en col·laboració amb Ràdio Guiniguada, i va constituir un espai de reflexió crítica i diàleg participatiu sobre diversos desafiaments socials, ambientals i de desenvolupament local.

La jornada es va estructurar en tres blocs temàtics, amb la participació de destacades veus de l’àmbit social i comunitari:

“Construint Futur des de l’Àmbit Local: Infància, Justícia i Compromís Social”
Aquest col·loqui va comptar amb la intervenció de Zulma Díaz Álvarez, presidenta de la Coordinadora d’ONGD de Canàries (CONGDCA) i coordinadora general de l’associació El Patio de las Culturas. Díaz, mediadora intercultural i dinamitzadora en l’àmbit de Migracions i Interculturalitat, va compartir reflexions sobre la importància d’actuar des de l’àmbit local amb perspectiva social. Al seu costat, Maribel Monzón Hernández, vicepresidenta de la CONGDCA, integrant d’UNICEF i educadora amb una trajectòria de més de vint anys en el voluntariat i la Cooperació al Desenvolupament, va aportar la seva experiència en el treball amb la infància i la justícia social.

“Gran Canària no afronta els reptes dels ODS”
En aquest espai es van abordar les mancances i desafiaments insulars davant l’Agenda 2030. Hi van participar Antonio Díaz Medina, vicepresident de la Unió d’Associacions de la Reserva de la Biosfera de Gran Canària (UARBGC), representant d’entitats com Artevirgua, El Lino i Poesía Viva del Atlántico, i la Universitat Rural de Canàries, així com Cristóbal Sánchez Cárdenes, president de la UARBGC i portaveu de l’Associació Trasierra. Tots dos van oferir una mirada crítica sobre l’aplicació real dels Objectius de Desenvolupament Sostenible en el context insular.

“ECOISLA2030: El Camí de Gran Canària cap a un Futur Sostenible”
Aquest darrer col·loqui va anar a càrrec de Jorge Pérez Artiles, director general de Participació Ciutadana i coordinador de l’Agenda 2030 al Cabildo de Gran Canària. Com a doctor socioeconomista i especialista en polítiques de desenvolupament local sostenible, va compartir propostes i línies estratègiques per transformar Gran Canària en una ecoilla compromesa amb el benestar social i ambiental.

PER APROFUNDIR

11. Comunitats energètiques, inclusió social, projectes amb impacte (Aranda de Duero, Burgos)

Aquest col·loqui radiofònic s’ha celebrat el 26 de maig a Aranda de Duero, a l’emblemàtica Casa de los Fantasmas.

La jornada, organitzada per la Xarxa de Mitjans Comunitaris (ReMC) en col·laboració amb Ràdio Iris 7, va reunir veus expertes i compromeses amb la transformació social, el desenvolupament sostenible i la participació comunitària. La trobada es va estructurar al voltant de tres temàtiques clau, amb un enfocament local i participatiu, que van generar un espai de reflexió i diàleg enriquidor.

Els continguts abordats van ser els següents:

“Inclusió social de dones migrants en l’entorn rural”
En aquesta taula hi va participar María Sanz Leal, membre de l’Associació Feminista Ruperta Baraya d’Aranda de Duero, col·lectiu compromès amb la igualtat entre dones i homes. Sanz, professora en l’àrea de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de Burgos i docent al Diploma de Desenvolupament Humà Sostenible de la mateixa institució, va oferir una mirada crítica i pedagògica sobre els desafiaments que afronten les dones migrants en zones rurals, destacant iniciatives que promouen la seva inclusió activa i la seva autonomia.

“Comunitat energètica a Aranda de Duero”
En aquesta intervenció, Carlos Medina Martín, regidor de Medi Ambient, Agenda 2030 i Joventut de l’Ajuntament d’Aranda de Duero, va compartir l’experiència municipal al voltant de la creació de comunitats energètiques locals. Amb una sòlida formació en Ciència Política, Administració Pública i Finances, Medina va aportar una visió des de l’àmbit institucional i ciutadà, basada en la seva trajectòria en moviments socials i plataformes pel dret a l’habitatge.

“Projectes amb impacte social i ambiental a la Ribera del Duero”
Aquesta secció va comptar amb la participació de Jesús Iglesias Saugar, coordinador d’Emprenedoria i Innovació Social i de Projectes Europeus a Ribering. Enginyer amb formació especialitzada en Ciències de l’Espai, la Terra i el Desenvolupament Sostenible, Iglesias va exposar iniciatives transformadores que estan generant impacte a la Ribera del Duero. La seva experiència com a ambaixador del Pacte Climàtic Europeu, avaluador de projectes per a la Comissió Europea i ponent en Cimeres del Clima de l’ONU va enriquir el col·loqui amb una perspectiva internacional aplicada al territori local.

PER APROFUNDIR

12. Lluita contra la pobresa, producció i consum sostenibles, educació i territori (Merindad de Valdivielso, Burgos)

El passat 28 de maig de 2025 va tenir lloc un col·loqui radiofònic a l’Escola de Puente Arenas, a la Merindad de Valdivielso, organitzat per la Xarxa de Mitjans Comunitaris (ReMC) en col·laboració amb Ràdio Valdivielso.

Aquesta trobada es va convertir en un espai de diàleg enriquidor al voltant dels desafiaments i oportunitats que travessen els territoris rurals, abordant temàtiques clau des d’una mirada comunitària, sostenible i transformadora. La jornada va reunir persones amb un ampli compromís i trajectòria en iniciatives socials, educatives, agroecològiques i d’economia solidària, que van compartir experiències vives de canvi des de l’àmbit local.

La programació desenvolupada va ser la següent:

“Lluita contra la pobresa i integració social”
Va obrir el col·loqui Juanmi Gutiérrez Pulgar, delegat de Càritas a Las Merindades i responsable del programa rural centrat en la lluita contra la pobresa i la integració de persones migrants. Gutiérrez, a més president de la Fundació Monestir Santa María de Rioseco, va compartir com la recuperació del patrimoni pot convertir-se en una eina de transformació social a través del treball col·lectiu i la implicació comunitària.

“Educació per revitalitzar el territori”
En aquest bloc va intervenir Pablo Simón, integrant del Col·lectiu Memòria Viva dels Pobles i coordinador de l’Escola dels Pobles, un projecte educatiu i experiencial que busca formar “promotors de vida” per a la defensa activa i l’enfortiment del medi rural. La seva intervenció va posar el focus en el paper de l’educació com a motor per a la dinamització territorial i la construcció de xarxes socials transformadores.

“Agricultura i ramaderia per recuperar l’ecosistema”
Juan Manuel Uría, agricultor i ramader de cavalls losins al Valle de Tobalina, va exposar la seva experiència de més de dues dècades en pràctiques regeneratives del sòl i recuperació de muntanya a través del pasturatge racional. Uría va destacar també el seu treball en la recuperació de varietats tradicionals de cereals com a estratègia concreta davant el canvi climàtic i la crisi del model agroalimentari actual.

“Formes de producció i consum sostenibles”
Va tancar el col·loqui Juliette Boutillon, treballadora de l’associació Alimenta Merindades, impulsora d’una botiga que promou el consum de productes ecològics de proximitat. Amb formació en Urbanisme i Ciències Socials i experiència en àmbits com el desenvolupament sostenible, la rehabilitació ecològica i el consum energètic, Boutillon va explicar com el consum conscient i els circuits curts poden contribuir a un model econòmic i social més just i sostenible per al territori.

13. Construint ciutats que cuiden… dels més vulnerables (A Coruña)

El passat 19 de juny de 2025 es va celebrar a A Coruña un col·loqui sota el títol “Construint ciutats que cuiden… dels més vulnerables”, a l’Espai O Cubo, ubicat a l’edifici de Normal, al Campus Universitari de Riazor.

La trobada, organitzada per la Xarxa de Mitjans Comunitaris (ReMC) en col·laboració amb CUAC FM, va reunir destacades veus de l’àmbit acadèmic, sanitari, social i urbanístic per reflexionar col·lectivament sobre el futur de les ciutats des d’una perspectiva de cura, inclusió i sostenibilitat, amb especial atenció a les persones més vulnerables.

Durant el col·loqui es van succeir intervencions de gran nivell, articulades al voltant de la necessitat de transformar l’entorn urbà en espais que promoguin el benestar, l’equitat i el compromís social:

Xosé Artur Cuns Traba, empresari social i director de l’EAPN Galícia (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social), va aportar una mirada crítica sobre els reptes estructurals que perpetuen la desigualtat urbana, subratllant el paper de les xarxes comunitàries en la construcció d’una ciutat més justa.

Beatriz Piñeiro Lago, doctora en Medicina i responsable de les comissions de Medi Ambient, Sostenibilitat, Salut i Assumptes Socials per a Espanya de la European Union Women (EUW), va exposar la seva experiència en medicina preventiva i salut pública, així com el seu rol com a coordinadora de l’Estratègia d’Economia Circular del SERGAS, destacant la intersecció entre salut, sostenibilitat i innovació.

Nieves Rodríguez Brisaboa, catedràtica del Departament de Computació a la Universidade da Coruña (UDC) i presidenta de l’Associació LARLILAS, va compartir el seu treball al voltant d’un model alternatiu d’envelliment actiu, basat en l’autogestió, l’ús de la tecnologia i la construcció de comunitats més resilients.

Laura Oso Casas, catedràtica de Sociologia a la UDC i sotsdirectora del CISPAC (Centre Interuniversitari d’Investigació sobre Paisatges Culturals Atlàntics), va abordar els vincles entre migració, gènere i ciutat, subratllant la importància d’enfocaments interseccionals en les polítiques urbanes.

Cristina García Fontán, doctora i professora d’Arquitectura a la UDC, va centrar la seva intervenció en les solucions basades en la natura i el disseny participatiu, vinculades al marc de la Nova Bauhaus Europea, proposant un hàbitat urbà més humà, verd i accessible.

Cristina Botana Iglesias, doctora en Arquitectura i Urbanisme i investigadora postdoctoral a la Universidade de Santiago de Compostela (USC), va aprofundir en l’urbanisme feminista i el dret a la ciutat, assenyalant les barreres estructurals que afecten l’accés a un habitatge digne i a l’espai urbà per part de col·lectius vulnerables.

Xosé Gabriel Vázquez Fernández, psicòleg social i doctor en Sociologia, va tancar el col·loqui amb una reflexió sobre el paper de la subjectivitat i el territori en la sostenibilitat urbana, presentant l’Atlas Urbà de la Sostenibilitat a Galícia (2025) i evocant elements de la seva obra guardonada Guia existencial per a (l’)ésser humà, Premi Internacional d’Assaig Diderot 2019.

PARA PROFUNDIZAR

14. Comercio, Turismo e Sustentabilidade (Foz)

ChatGPT Plus

Faladoiro Radiofònic Onda ODS El Futur és Teu, que us oferim des de Foz, des de les instal·lacions del CENIMA, el Centre d’Interpretació de la Mariña. Una magnífica instal·lació que ofereix a qui visita Foz valuosíssima informació sobre aquesta comarca de la Mariña lucense que ens acull.

Es tracta del segon col·loqui amb experts que desenvolupem des d’Emisores Municipais Galegas, en col·laboració amb les nostres emissores associades, dins del projecte Onda ODS, en el qual participem amb altres organitzacions homòlogues presents arreu de l’Estat. Més de 200 emissores municipals i comunitàries desenvolupant, per tercer any consecutiu, un projecte avalat pel Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030.

Avui parlarem de comerç, de turisme i, sobretot, de sostenibilitat, i ho fem des d’un municipi, Foz, que porta el compromís amb el desenvolupament de l’Agenda 2030 a l’ADN de l’organigrama municipal, ja que compta amb una Regidoria específica d’Agenda 2030, un àrea del govern municipal dedicada a projectes orientats a assolir els ODS plantejats per les Nacions Unides l’any 2015.

Per desenvolupar el col·loqui, moderat per Ana Santiago en representació d’EMUGA i Anxo Rivas, director de Ràdio Foz, es va comptar amb tres experts de reconegut prestigi en l’àmbit acadèmic.

Paula Fernández Moure, biòloga ambiental al Centre Associat de la UNED de Lugo. Està especialitzada en la conservació de la biodiversitat terrestre, i la seva preocupació i centre d’interès se centren en la gestió dels ecosistemes i la fauna salvatge. A més, és coordinadora del projecte LugoNaturalMente, que la UNED de Lugo té en funcionament des de l’any 2018.

La professora d’Anàlisi Geogràfica Regional del Departament de Geografia de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Lucrezia López, és, des de fa uns mesos, la nova directora del Centre d’Estudis i Investigacions Turístiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la.

José Pablo Abeal és professor a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de la Corunya, on també és vicedegà de Pràctiques i Ocupabilitat. Està especialitzat en l’anàlisi d’estats financers, turisme i sostenibilitat.

El col·loqui va girar entorn de dos eixos principals: el comerç i el turisme, temes clau per a Foz i la seva comarca.

Pel que fa al comerç local, es va destacar el seu paper essencial no només com a motor econòmic, sinó també com a pilar de la sostenibilitat. Donar suport als negocis locals redueix la petjada de carboni i afavoreix cadenes de subministrament més curtes. A Foz, aquesta realitat s’ha analitzat a l’estudi “Comerços que deixen petjada”, que avalua la petjada de carboni del comerç local.

Quant al turisme, es va tractar la seva evolució i l’impacte a la Mariña Lucense. Municipis com Foz, Viveiro o Ribadeo multipliquen la seva població a l’estiu, convertint-se en destinacions de referència a la cornisa cantàbrica. Aquesta realitat suposa beneficis econòmics clars, com la creació d’ocupació i millores en les infraestructures, però també comporta reptes: escassetat de subministraments, saturació dels serveis, manca d’habitatge i fenòmens com la turistificació. L’equilibri entre l’aprofitament econòmic i la qualitat de vida per al veïnat es presenta com un desafiament immediat.

PARA PROFUNDIZAR

15. Feiras, mercados e prazas de abastos: comercialización de ciclo curto (Perlío, A Coruña)

O programa Onda ODS – O Futuro é Teu, emitido desde Perlío, tivo como tema central o comercio local e tradicional —feiras, mercados e prazas de abastos—, analizado baixo a óptica da sustentabilidade e a Axenda 2030.

O coloquio destacou o papel destes espazos como motores económicos, sociais e culturais que fomentan a produción e o consumo locais, reducen o impacto ambiental e fortalecen as relacións comunitarias. O comercio de proximidade foi presentado como unha práctica sostible e saudable, que respecta os ciclos naturais e apoia as variedades autóctonas e os proxectos produtivos dignos.

Participaron María do Mar Pérez Fra, profesora da USC especialista en políticas de desenvolvemento rural, e Francisco García Fernández, técnico da Fundación Juana de Vega, quen destacou a importancia de impulsar o medio rural galego mediante formación, investigación e apoio ao sector agroalimentario.

O programa tamén serviu para entregar os premios da primeira edición do concurso interinstitutos “Onda ODS O Futuro é Teu”, gañado polo alumnado de 3º da ESO do IES de Fene, recoñecendo o seu excelente coñecemento sobre os Obxectivos de Desenvolvemento Sustentable.

 

PARA PROFUNDIZAR

16. Rural Vivo: desafíos e oportunidades fronte ao despoboamento (Moraña, Pontevedra)

El col·loqui “Rural Vivo: desafiaments i oportunitats davant del despoblament”, celebrat a Moraña en el marc del projecte Onda ODS – El Futur és Teu, va reunir experts i representants de l’àmbit acadèmic, empresarial i agrari per analitzar el futur del món rural gallec des de la perspectiva de la sostenibilitat i l’Agenda 2030.

Hi van participar Iván López Martínez (economista i professor a la UDC), Rubén Lois (catedràtic de Geografia Humana de la USC i vicepresident de la UGI), Juana Rodríguez (cap d’administració de Céltic Estores–Bandalux) i Manolo Villaverde (responsable del sector lacti del Sindicat Labrego Galego).

El debat es va centrar en les causes i conseqüències del despoblament, que no només implica la pèrdua d’habitants, sinó també el tancament d’escoles, l’abandonament de terres i l’augment del risc d’incendis, amenaçant la sostenibilitat del país.

Es van analitzar qüestions clau com:

  • La necessitat d’una planificació territorial sostenible que incorpori la realitat rural.

  • Els problemes del sector primari, especialment el relleu generacional, l’accés a la terra, el finançament i les barreres normatives.

  • Els nous models productius com l’agricultura ecològica i la ramaderia extensiva.

  • La importància de millorar infraestructures, serveis públics i polítiques fiscals que incentivin viure i emprendre al món rural.

En definitiva, el col·loqui va posar en valor que el món rural gallec continua viu i té grans oportunitats de desenvolupament, sempre que es recolzi amb polítiques sostenibles i una visió integral del territori.

PARA PROFUNDIZAR

Contacto: (+34) 954 56 47 13 / cooperacion@emartv.com

Ves al contingut
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Galetes estrictament necessàries

Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.

Analítiques

Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.

El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.